ELS GOSSOS, de Nelson Valente

Teatre.

El dia del seu quaranta aniversari, el Ramon té una experiència fugaç però demolidora: durant el seu trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços del Ramon per mantenir la unió amb i entre els seus éssers estimats.
L’Albert, l’Emili i l’Alicia, confortablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que convertí ran la seva plàcida llar en un camp de batalla, mentre el Ramon, es descobreix capaç de la seva major heroïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.

Acostuma a passar que una persona vulgui canviar la seva vida i no ho sàpiga. I poden passar molts anys sense que aquest desig surtia la llum. Llavors, una trobada inesperada, un detall sense importància, un esdeveniment aparentment casual serveixen com a detonadors d’una crisi que posarà en joc tots els aspectes de la vida. No hi ha marxa enrere. Les preguntes són ineludibles: Aquesta és la vida que vull? Quan la vaig escollir? Algú m’ha preguntat si és així com vull passar els dies que em queden en aquest món?. El miracle es produeix quan els interrogants són tan poderosos que sobrepassen la persona en crisi i s’expandeixen, com el foc, d’un cos a l’altre. Una celebració familiar destapa un laberint de secrets enterrats en l’ànima fosca de la quotidianitat. Històries d’amors, odis i ressentiments, gravats en les mirades dels gossos de la infantesa que ara es projecten al present. Secrets del cor. Records distanciats pel temps. Què som? Què hem fet? De què tenim por? Per respondre aquestes preguntes, un pare recorre a fets del passat que, molts d’ells ni tant sols van succeir. Una mare es retreu a sí mateixa tot allò que no es va atrevir a fer. Una parella jove es victimitza com si la vida que porten junts fos la única opció. Els gossos s’endinsa en qüestions que afecten tota la humanitat.
Els Gossos també mostra com la llar es pot convertir en un camp de batalla, en què esclaten les frustracions, els odis i els ressentiments. En aquest cas, el punt de partida és un sopar familiar per celebrar el 40 aniversari del Ramon. Però al Ramon aquell matí li ha passat una cosa inesperada. Podria ser una mera anècdota, però a ell l’ha remogut per dintre i li ho fa replantejar tot.
Els Gossos és una d’aquelles obres en què rius molt, però amb aquell riure que et regira, potser perquè el que t’expliquen toca de prop. Un text intens, amb unes interpretacions magnífiques.